|
HISTÒRIC
|
|
El Centre d'Estudis de la Noviolència de Catalunya (CENC) és una entitat de recent creació, que sorgeix de la llarga tradició pacifista i noviolenta catalana. Es nodreix de la rica iniciativa social del moviment per la pau i la noviolència a Catalunya. I s'alimenta de la important recerca acadèmica i de reflexió intel·lectual en ciència política, història i sociologia dels moviments civils, en relació a la noviolència i la pau al nostre país.
El CENC sorgeix alhora en un país que va impulsar en l'Edat Medieval tres iniciatives històriques úniques al món, que són definitòries del seu caràcter actual: les Assemblees de Pau i Treva (1027) com a organisme pioner de gestió de la violència en el camp català; el Consolat de Mar (1258) com a entitat original que gestionava els afers marítims i mercantils del Principat més enllà de les seves fronteres i arreu de la Mediterrània; i les Corts Catalanes (1283), com a institució política i representativa de la Catalunya de l'època, que fou de les més incipients d'Europa i que segellà el tarannà pactista del poble català amb les autoritats. En l'Edat Contemporània, Catalunya ha destacat per la força del seu moviment associatiu, cultural, social i polític, amb un marcat caràcter emprenedor; ha recuperat la seva llengua i la seva cultura des del s. XIX, mitjançant el moviment cultural de la Renaixença, que aviat traslladà a la reivindicació política (el Catalanisme polític), que tingué per objecte donar sortida a les demandes democratitzadores del país i per les seves llibertats. Històricament, els catalans s'han mostrat majoritàriament desobedients i noviolents davant les lluites colonials espanyoles, tot desvinculant-se especialment del militarisme. I durant la llarga dictadura franquista, que ocupà bona part del s. XX català, a Catalunya s'impulsaren les lluites d'opsició al règim sempre en clau pacífica i noviolenta, per tal de recuperar la democràcia i les llibertats. La lluita per la pau i la noviolència catalanes fou pionera a l'Estat com a moviment pacifista i noviolent. Impulsà la lluita contra el servei militar obligatori i l'oposició a les guerres, en les què directa o indirectament participava Espanya (Bòsnia, Balcans, Irak, Golf). D'altra banda, Catalunya aprovà la primera Llei de Foment de la Pau d'Europa (2004), que no només ha legislat contra la guerra i ha prohibit l'ús de la violència contra altres pobles, sinó que a més ha propiciat la creació del Consell de Foment de la Pau, que assesora al Govern de Catalunya i al seu Parlament. La susdita llei ha promogut la fundació de l'Institut Català Internacional per la Pau, depenent del Parlament de Catalunya, que juntament a moltes altres entitats, institucions i organitzacions, públiques o privades, empeny el país en la defensa dels valors de la pau i la noviolència, com a senya d'identitat característica de Catalunya i de la seva gent. És davant d'aquesta llarga trajectòria històrica catalana, i de la fecunda lluita per la noviolència i la pau, que neix aquest 2018 el Centre per la Noviolència de Catalunya, davant dels grans reptes històrics de l'actualitat política i social. L'afany del CENC és doble: (a) contribuir a les lluites pacífiques i noviolentes al país, amb respecte als drets humans i a la democràcia, i (b) la promoció de la noviolència com a teoria i estratègia per a la defensa del Dret a l'Autodeterminació de Catalunya i els Països Catalans, tot mantenint la concòrdia, la fraternitat i la pau. |
|
www.cenc.cat | cenc.cat@gmail.com | twitter.com/CENCcat
Catalunya (Països Catalans), 2022
